La seua bondat va ser oració, el seu somriure un regal diari, el seu amor etern.
Benvingudes i benvinguts a la web tribut d’Antonieta la Testera.
Aquesta web se centra en la figura d’Antonieta i en el valor de l’arxiu com a testimoni.
Benvingut/da a ANTONIETA, un espai dedicat a honorar la memòria d’Antonieta. Aquest arxiu reuneix retalls, fotografies, vídeos i converses que donen llum a les vivències que va haver d’afrontar i a la seua lucidesa inqüestionable, recordant-nos la seua frase: “Sé molt bé què passa ací; soc vella, no tonta”.
A diferència de MARE (espai de suport on s’allotgen els arxius íntegres), ací presentem fragments seleccionats per a facilitar la comprensió de les diverses situacions viscudes, sempre amb absoluta fidelitat a la realitat.
Aquest és un projecte viu que creixerà a mesura que recuperem noves peces de la seua història. Vosté, en recórrer aquestes pàgines, és qui atorga el sentit final al seu llegat.
A vegades, navegar; a vegades, enfonsar-se,
però sempre tornar a surar.
Qui era Antonieta "la Testera"?
Antonia Gómez López, coneguda per tots com Antonieta "la Testera", va nàixer a Sagunt el divendres 31 d’octubre de 1930. Fou filla d’Antonio Gómez Martínez i de Virtudes López Merina, tots dos naturals de María (Almeria).
El dissabte 28 de maig de 1955 va contraure matrimoni amb Juan Anglés Aragó, de malnom "Mitgero". Juan, nascut a Faura el 20 d’agost de 1923, era fill de Vicente Anglés Sanz i de Carmen Aragó Antolí, naturals de Benicarló (Castelló, Comunitat Valenciana).
Juan va faltar el dijous 4 d’octubre de 2012 a l’Hospital de Sagunt, reconfortat per les mans d’Antonieta. Anys després, el dimecres 14 de maig de 2025, Antonia va faltar a sa casa, al seu propi llit i al meu costat, complint així la seua voluntat i el desig que tant em va demanar. Hui, tots dos descansen junts al cementeri de Faura.
Arribar fins ací va ser un camí difícil. Una lluita constant davant obstacles, enganys, traïcions i saquejos que el visitant descobrirà en navegar per aquest lloc.
Si existix un lloc de pau eterna, sé que la seua bondat ja li tenia reservat un lloc.
