El primer aniversari és un moment especialment punyent, on el buit es fa més present, però també la claredat del que aquella persona va significar. Escriure és una manera de transformar el dolor en llum.
El fil que no es trenca
Ella és el meu camí,
la raó que m’orienta,
la saviesa humil
de qui no presumeix de saber
però sosté el món en silenci.
És la força quieta
davant aquells que, en el capvespre dels seus dies,
ens van omplir la vida d’obstacles,
provant de doblegar la seua voluntat
quan jo no hi era
per protegir-la.
Però avui la sent més viva que mai,
invicta en el record i en el somriure.
Per això, cada nit, visite la seua estança,
perquè el buit no guanye la partida
i per continuar donant-li, com sempre, la bona nit.
Ells van intentar doblegar la seua voluntat, però la meua estimació farà que ella continue sent la que guanya, present en cada racó de la casa.
